Pregó dels Caparrots de s'Arracó 2011

Aquí teniu tot el pregó íntegre que es va llegir en l'inici de les festes d'enguany.

PREGÓ SANT AGUSTÍ 2011
Confidències de na Pepa Pera i reflexions dels Caparrots


Los prados són verdes
Espanya és azul,
gavines que volen
per dins els niguls.


Quin idíl·lic panorama,
que és de guapo comandar.
Quatre anys vestits amb pijama
ara mos hem de mudar.


Ulls de polls i galindons
ja vos podeu preparar,
que estan de moda els tacons
i el carrer hem de trepitjar.


Parlarem en castellano
o, com a molt, baleà,
així tot el pueblo llano
ho tendrà tot molt més clar
(O l’acabarem d‘embullar)


Una unió de conveniència
mos ha dat absoluta majoria,
i un sol batlle que defensa
la cultura i el turisme.


Tenim una regidora
per controlar el personal
i assumptes en general,
totalment emprenadora.


Pel que fa a miedo ambiente
es prohibirà reciclar:
“Això ja ho faran els altres
quan tornin a governar.
És més fàcil i més còmodo
que vagi tot a cremar”.


Ben mirat, no és tan fantàstic
governar sense doblers.
Lluny d‘ésser un premi és un càstig
i podem perdre clients.


I és que per paga en Bauzà,
que mos ha sortit mig monja
o si voleu mig capellà,
s’ha inventat un llenguatge
que és difícil d’explicar:
austeritat, transparència,
fora enxufar familiars.
(La paraula hipocresia
no l’hi hem arribada a trobar).


Cosines, germans, cunyades
comencen a reclamar
i fins i tot ses veinades
diuen: “ jo també vos vaig votar”.


Haurem d’inventar un sistema
per poder dissimular.
Tenim quatre compromisos
que no podem esquivar.


I vénen cada setmana:
-“I de lo mio què hi ha?”
-És qüestió de paciència,
creis-me, todo se andarà.


Qui l’any passat comandaven
ara són oposició.
Són coses de la política :
avui amb tu i demà no.


No és que hagin perdut el temps,
han arranjat quatre coses:
aceres, el Pac, escoles,
platges, serveis, posat normes, …
i no me’n record què més.
(Han deixat la feina feta
amb molta cura i esment.


Si no són alternativa,
són un molt bon complement).
No n’hi ha cap de millor,
per tot hi ha bo i dolent.


Si és dels nostres serà bo
i si és dels altres dolent.
“Tant m’és jota com bolero”
si és del PP el votaré,
no com els d’en Zapatero
que no voten
si no han quedat contents.


Quin desgavell, quin desastre,
a tots els governs de Palma,
no han fet més que gastar.
Amb lo bé que ens ho deixaren
en Matas i na Munar!


No som tan ecologistes
per haver de fer tants de trens
Ja tenim ses autopistes
per anar amb los tot terrenys.


Han deixat una feinada
per desfer lo que s’ha fet:
reformes, bicis, tramvia,…
Volien parèixer d’Europa!.
Els d’ara són més moderns :
que circulin molts de cotxos
i que i hagi més ciment.


Hi ha una crisi mundial
que l’ha feta en Zapatero
i li volen donar sa culpa
a n’el mundo financiero.


S’ha format un moviment
que se’n diuen Indignats,
són quatre desenfeinats
amb idees diferents.


Demanen que el món canviï,
que hi hagi més igualtat.
I que un país democràtic
ho sigui de veritat.
(Oh beneïda innocència,
candorosa ingenuïtat.


Qui comanda és la cobdícia,
estam en les seves mans.
Voler assolir la utopia
t’obliga a caminar.


Es tracta d’una bona eina
per anar fent passes envant).
La Serra de Tramuntana
no comença des d’Andratx.


La batllessa consellera,
fa anys, mos ho va explicar.
“Es bocí d’aquest costat
és de propietat privada
i no de la humanitat”.
(Qui se sentin propietaris
s’ho poden treure del cap,
sols som usufructuaris
d’un planeta manllevat).


I tanmateix tot són canvis
tot canvia i canviarà.
Com després de la nit ve el dia
i com es bou de son Munar.


Deixem estar sa política,
basta de filosofar.
D’avorriment ni una mica.
Au venga tothom a xalar!


Posem guapo s’Arracó,
que tot l‘any pareixi festa.
Que no quedi cap aresta
i doni gust veure-lo.


Que no vengui cap extern
ni cap casta de govern
a destorbar l’harmonia
(que ha costat aconseguir),
per conviure dia a dia.


I si vénen caminants
quedaran embadalits
diran quins aires més sans
que respiren per aquí.


Som el llombrígol del món.
Tenim mare de Déu morta,
i recollida porta a porta
fins que vulgui en José Ramón.


Els caparrots de la Sala
són els nostres convidats,
si han vengut en bicicleta
deuen estar rebentats.


Els hi farem mambelletes,
Que vegin que els hi feim cas.


Bones Festes a tothom !
Visca sant Agustí !
Visca s’Arracó !


CAPPARROTS DE S’ARRACÓ