No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l'empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara del qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
i en mi mateix hi hauràs deixat l'empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara del qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
La teva pèrdua suposa un cop dur per tothom. La felicitat
que desprenies al teu voltant feia que tot el poble de s’Arracó s’unís: divertint
als infants, animant als joves i donant vitalitat als més grans. Escoltàvem els
teus consells, t’admiràvem o, senzillament, gaudíem de la teva companyia. Amant
del mar i de la terra, ara tornes a la naturalesa, però la teva essència
seguirà en els cors de tots nosaltres. Ens toca transmetre les teves
coneixences, que aviat esdevindran les més belles històries i, amb el pas del
temps, llegendes enlluernadores.
Un placer haber coincidido
en esta vida, Maxi. Por siempre en nuestros corazones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada